Al conjunt del país, i especialment a les comarques de Girona, estem a les portes d’una etapa de definició, concreció i execució de moltes i diverses infraestructures. Em refereixo, entre d’altres qüestions, a desdoblaments de carreteres, el TGV, noves infraestructures de producció i transport energètic, obres hidràuliques, actuacions de transport ferroviari, etc. Apassionats com som –mediterranis-, obrirem, de fet ja fa temps que tenim oberts, debats ciutadans, polítics i mediàtics. Benvinguts siguin, que totes les veus són igualment vàlides i legítimes. Això sí, hauriem de procurar que les propostes d'interès general que formuli qualsevol actor tinguin un caràcter complet i coherent.
Ho concreto:
Que qui no desitgi un abocador en una determinada ubicació en proposi una altra o bé digui com pensa evitar de manera realista la producció de residus.
Que qui es mostri contrari a noves infraestructures de generació o transport d'energia admeti clarament que aposta per limitar el creixament o defensi obertament el decreixament, actuant en conseqüència.
Que qui pretengui la continuïtat del ritme d'ocupació del territori que hem vist els darrers anys no obviï els costos ambientals i paisatgístics, quantificables econòmicament, així com d'altres externalitats que comporta la continuïtat del model.
Que qui, en definitiva, desfili sota una pancarta de "No als transvassaments" contra la captació provisional del minitransvassament de l'Ebre expliqui com aplicar tal principi al macrotransvassament del Ter.
Acceptem que en un plànol més individual els humans som éssers profundament contradictoris: Anem a manifestacions ecologistes amb vehicles 4x4 que emeten CO2 a dojo, prediquem contra el canvi climàtic i instal·lem aire condicionat a la segona residència, proclamem limitacions a la immigració mentre contractem una persona nouvinguda per a tenir cura d'un familiar depenent, qüestionem noves infraestructures viàries i utilitzem el cotxe pel mínim desplaçament, lloem l'escola pública quan els nostres fills s'escolaritzen a la privada...
D’acord. Assumit. Som contradictoris. Però el realment preocupant és que aquests vicis privats es traslladin, generalitzant-los, a l'esfera política, als debats sobre el futur del país. Això és fer trampa. I em temo que els catalans ens estem especialitzant en fer-nos trampa de manera conscient a nosaltres mateixos!.
3 comentaris:
Jordi,
A ERC doncs teniu molta feina, per què heu anat a totes les manifestacions: "contra la Mat", "contra els transvassaments", "contra el túnel de Bracons".
I realment, estan al govern, la vostra contradicció contínua ens mareja!
Així que ja està bé que facis aquest mea culpa, però seria bo que el traslladéssis internament als companys de partit i fins i tot a tots els consellers que es posen darrera de les pancartes.
Com ho veus?
Benvolgut Jordi i Sr. Anònim.
Si hi ha una contradicció quin o qual és el problema?.
Al menys podem senyalar-la i observar-la.
El següent pas serà corregir-ho o confirmar-ho.
Ara, de totes maneres, penso:
El problema és anar a una manifestació en 4x4?, o hauria d'haver-ho fet a peu o a cavall per a ser més convincent, més ecològic?.
La consciència ambiental es messura pels cm3 del motor?.
Crec que és important manifestar-se, fer propostes, estudiar-les i no quedar-se amb l'imatge superficial de com anava la gent ja que així ens oblidem de saber per a què es manifestaven!.
Per que ens perdem en aquell detall i en canvi no parlem del nº de gent que va paticipar-hi i dir No a la MAT, a Girona?, o per què no parlem clarament per què si!, però no amb generalitats i ironia, sino amb dades, seriosament.
No tinc cap proposta, amb arguments prou sòlids, estudiats amb una analisi del què i com fer-ho, però crec que tampoc està prou provat per part de l'estat (Català i Espanyol) qué energia es necessària, quant es consumeix o es demanarà en un futur ( "...el futuro ya llegó..." cantaven Patricio Rey y los Redonditos de Ricota!).
Parlem del que necessitem com ciutat, com província, com pais.
I si és una realitat, que necessitem energia, que no podem continuar depenent de les centrals de Tarragona, que necessitem produïr energia nosaltres, com sigui, be, doncs fem un plantejament seriòs, amb un control ambiental, sostenible econòmicament i ecològicament.
Ara, a més a més, amb aquesta inter connexió, passarem a dependre de l'energia de França i de cap manera dependrem de nosaltres.
Per tant, si, demano als quadres polítics, que fan política i que la seva funció es servir a la ciutadania, una objectiva i seriosa informació (ingènu jo?, si!)
Em diràs: la tens tota penjada a la plana de no sé què.
Et dic, què a més a més de fer publicitat de les coses en desenvolupament, feu una feina transparent i sense condicionaments per a informar.
Pregunto: i el que no te internet o no pot comprar el diari?, aquest, com que no en té no necessita?.
No estic en contra del desenvolupament econòmic i productiu, però si contra d'un creixement i desenvolupament sense cap analisi de les reals necessitats, sense un control i coneixement del qué i com es farà.
Hi ha molta gent que esta contra els transvassaments, temporals o permanents, la gent del Ter està prou farta d'això.
Jo no vull un abocador de residus al costat de la meva casa, però tampoc al costat de la teva, en tal cas el gran productor de residus es qui hauria de fer-se càrrec.
Qui és el gran productor?. L'ajuntament?. Qui és l'ajuntament, sóm nosaltres?, be doncs hem de pensar qué, quant, com ho produïm i en tal cas pensar noves formes de tractament i quines alternatives es podrien plantejar, formes de producció d'energia, altres.I si han messures, perfecte, si no n'hi han, propossar-les.
No és l'ajuntament, no sóm nosaltres, doncs qui és el major productor de residus?, aquest és qui ha de rebre la major càrrega de responsabilitats pel tractament.
Crec que va haver-hi molta gent preocupada pel ritme d'ocupació del territori, pels costos ambientals i paissagístics,i també pel descontrol ambiental i passagístic, però no va ser prou important o suficientment important com per a que els representants s'adonin i actuen en conseqüencia.
Hi ha aquí una nova contradicció, ja què la construció implica també una forma de destrucció, suposo doncs que la clau és l'equilibri, i com trobar-lo,
En tenim una visió diferent de la funció publica i del rol de l'estat.
Jo crec que l'estat, (Català, Espanyol) és una empresa en la què els accionistes som els ciutadans.
Els funcionaris, els tècnics, són qui han de resoldre el dia a dia del soci accionista, posar ordre i estar dispossats a fer-ho. El mercat és una altre cosa.
Em sembla que s'hauria de començar a pensar, a parlar de treballar per objectius.
M'he enrrollat massa, per tant deixo aquí.
Ja ens aclararem un dia, o no!.
Salut.
Korsanskai.
P.D.:pot ser que jo no hagi entès res!.
Korsanskai, m'ha fet molta il"lusió saber de tu i llegir les teves sempre interessants aportacions.
Admeto totes les opcions, només demano que siguin coherents i completes. Es pot estar a favor de "A" o contra "A", però assumint totes les conseqüències de cada opció.
Hi ha grups que defensen honestament el decreixament econòmic, entenent que la nostra societat ha arribat al màxim d'ocupació del territori i de perjudici al medi ambient. Consideren que no s'han de fer més infraestructures de cap tipus. Aquest model em sembla coherent i rigorós.
Hi ha d'altres grups que consideren que encara hi ha d'haver més creixament, per generar més riquesa i benestar, més ocupació i més cohesió. Defensen més obres públiques i infraestructures. Aquest model també em sembla coherent.
El que no admento és que prenguis el que més t'agradi de cada model. Aquest és un comportament demagògic i poc seriós.
I la nostra propera cervesa?
Publica un comentari a l'entrada